Què és el sistema nerviós autònom?

Què és el sistema nerviós autònom?

És un subsistema del sistema nerviós dels mamífers que ens permet, d’una banda el creixement i el desenvolupament, i d’una altra la protecció i l’adaptació al medi.

Rep el nom de simpàtic la subdivisió que s’ocupa majoritàriament de la protecció i l’adaptació al medi, i de parasimpàtic la que s’ocupa del creixement i del desenvolupament.

Els mecanismes que sostenen el creixement i la protecció no poden funcionar de manera òptima alhora. En altres paraules, les cèl·lules no es poden moure simultàniament en sentits oposats, o dit d’una altra manera, no poden obrir-se i tancar-se al mateix temps.

Igual que les cèl·lules, els humans inhibeixen inevitablement el seu creixement quan canvien a la manera de protecció (si estàs fugint d’un puma, no és bona idea malbaratar la teua energia a créixer, guardes la teua energia per a la fugida o la lluita). La redistribució de les reserves d’energia per a incrementar la resposta de protecció té com a conseqüència ineludible una disminució del creixement.

Els processos de creixement requereixen un intercanvi lliure d’informació entre l’organisme i el medi. Tanmateix, la protecció exigeix el tancament complet del sistema, un mur que allunye l’organisme de la suposada amenaça.

La inhibició del procés de creixement també és debilitant, ja que el creixement és un procés que no sols consumeix energia, sinó que també és necessari per a la producció d’energia. En conseqüència, una resposta de protecció mantinguda inhibeix la producció d’energia necessària per a la vida. “Com més temps romanguem en mode de protecció, més es reduirà el nostre creixement” i, per tant, la nostra capacitat de sanació.

És com si, per a fer un viatge, un avió romanguera tota l’estona en ‘mode envol’, consumint molta energia, i en cap moment del viatge canviara a ‘mode travessia’.

L’estrés és una resposta fisiològica d’adaptació al medi que s’aconsegueix a través de la modulació o la perfecta resposta dels dos subsistemes del nostre sistema nerviós.

I, si l’estrés és quelcom fisiològic i natural…

per què ens causa tants problemes de salut?

És l’excés d’estrés, conegut com distrés, o estrés disfuncional, el que és contraproduent; és com estar tot el temps en un avió en ‘mode envol’.

D’on ve el nostre excés d’estrés actual?

De l’estrés percebut, que no és només físic, i podríem anomenar estrés mental.

La major part del nostre excés de resposta d’estrés ve dels nostres pensaments, de les nostres creences i de les nostres emocions; és a dir, de la nostra forma de percebre el món i la realitat.

Les últimes investigacions en neurociències i epigenètica ens expliquen com els nostres pensaments, i la manera en què vivim les emocions, tenen la capacitat de canviar fins i tot els nostres gens.

Ara sabem que l’estrés, i sobretot la nostra reacció a l’estrés, pot causar dolor físic, de manera ben severa en molts casos.

Per això, a l’hora de realitzar intervencions que pretenguen recuperar-nos completament el dolor crònic, cal tindre aquesta informació en compte.

Quan el problema és el processament neuronal del dolor –i aquest processament és únic i particular per a cada ésser humà, depenent de les nostres vivències, experiències i el sistema de creences que tinguem–, aqueix tractament ha de ser específic i concret per a aqueixa particularitat, i no global o general.

Per la qual cosa és millor intentar comprendre els símptomes concrets que són característics de la nostra presentació clínica individual, i realitzar programes de recuperació individualitzats per a la nostra manera particular de percebre el dolor.